Els últims dies estem essent testimonis d’una veritable campanya de linxament mediàtic contra els companys i les companyes d’Arran. Els partits burgesos (PDeCAT a l'uníson amb el PP i Cs, per descomptat), els empresaris i els mitjans s'esquincen les vestidures per la pintada al bus turístic de Barcelona, per unes rodes punxades i per “l’atac” amb confeti contra un restaurant de luxe. Es parla d'atemptat contra la convivència, de kale borroka i fins i tot de terrorisme, i demanen a la CUP i a l'ajuntament una resposta contundent. Semblen preocupar-les molt més unes rodes punxades i una pintada que l'especulació rampant, la degradació de la ciutat i les condicions d'habitatge cada vegada més precàries de gran part de la població treballadora de Barcelona.

El govern de la Generalitat ha anunciat la convocatoria d’un referèndum pel dia 1 d'octubre del 2017 amb la pregunta «Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?».. Gairebé un 75% de la població de Catalunya està a favor de que es convoqui un referèndum, que per altra banda és un dret democràtic bàsic. Mentrestant el govern del PP s’hi nega en rodó i utilitza tot el pes legal de l’Estat per impedir-l’ho, mantenint-se en el mantra franquista "d'Espanya, una, gran i lliure." Davant d’aquesta situació només es pot exercir el dret d’autodeterminació trencant els estrets límits de la legalitat del règim del 78.

catalunyaEl parlament de Catalunya es troba avui en dia en una situació de bloqueig polític. El govern de Junts Pel Sí (JxS) segueix amb la dinàmica de pressió envers la Cup per poder aprovar els pressupostos de la Generalitat, que van ser tombats per primera vegada a la història de Catalunya el passat 8J. La CUP va declarar que no podia recolzar uns pressupostos "manifestament insuficients¨ i que ¨segueixen supeditats a Montoro i a la Troika, sense posar al centre l'obediència al Parlament de Catalunya¨. Catalunya Sí Que Es pot va correctament explicar que eren uns pressupostos continuistes i que amagaven noves retallades en acceptar el límit de dèficit de 0,7 de la llei Montoro. 

masDes de Lluita de Classes rebutgem la condemna a Mas, Rigau i Ortega per la consulta del 9N. La burgesia espanyola i el seu règim demostren una altra vegada el seu despreci per a la democràcia i l'autodeterminació dels pobles de l'estat. Ningú pot ser jutjat per posar urnes. Ara bé, la condemna del caràcter reaccionari del règim del 78 i el rebuig d'aquesta sentencia no implica cap defensa del llegat polític dels dirigents convergents, culpables d'aplicar retallades ferotges i introduir l'austeritat a Catalunya. 

Jaume Collboni Ada Colau presenten 1576052541 28950726 1232x821El divendres 13M la alcaldessa de Barcelona Ada Colau va anunciar davant dels mitjans de comunicació l’existència d'un preacord amb el PSC de Barcelona que comportaria l'entrada dels regidors socialistes al govern de la ciutat i particularment de Jaume Collboni, a qui correspondria la segona tinença d'alcalde. La probable entrada del PSC al govern de Barcelona en Comú ha generat un fort debat polític, dins i fora de les files de la confluència de govern, sobre les possibles implicacions del pacte. 

catalunyaQui hagi seguit atentament els judicis del Tribunal Supremo i del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya contra els càrrecs de l'anterior govern de la Generalitat, imputats per posar urnes en la consulta del 9N del 2014, haurà pogut apreciar dues veritats que emergeixen clarament: per un costat queda cada vegada més evident el caràcter reaccionari del règim del 78 - que no desaprofita cap ocasió per mostrar el seu (feble) múscul contra qualsevol clam d'autodeterminació del poble de Catalunya - i per l'altre, la més que clara falta de voluntat de la direcció convergent de l’anomenat "Procés" de trencar amb el règim.

Les eleccions al parlament de Catalunya del 27 de setembre van donar una majoria descons a les forces independentistes, encara que no una majoria de vots. És més, dintre del bloc sobiranista, Junts pel Si (la llista unitària de CDC, ERC i independents) no disposava duna majoria suficient per governar i depenia per tant dels vots de la CUP que havia dit clarament durant la campanya que no investiria a Mas. La pressió per tant era molt gran sobre la CUP. Lestira i arronsa resultant sha prolongat durant més de 3 mesos i només sha resolt in extremis el diumenge 10 de gener a poques hores que sexhaurís el plaç, amb un acord entre la CUP i Jxs. Quin és el significat daquest acord i com sha de valorar?